Balada Per un Trobador

Les sabates foradades
 La roba plena de pols
 I a la boca tremolosa
 Sempre porta un cant ben dolç
 El país pel qual camina
 Io és altre que el seu país
 I el vi que mulla sa gola
 No és altre vi que el seu vi
 No era estrany en cap racó
 Ja era vell el trobador
 Ell ha cantat per a princeses
 En lluents i grans palaus
 Ha saltat murs, ha obert portes
 Tancades amb doble clau
 Quan tenia la veu clara
 Com la pell dels seus amors
 Quan, a la nit, el tapaven
 Llençols blancs brodats amb flors
 Les flors ja han perdut l'olor
 Ja era vell el trobador
 Avui ha canviat d'alcoves
 Ara que ha perdut les claus
 Una barraca de toves
 Li sembla tot un palau
 On la seva cançó s'alça
 Per un plat i un got de vi
 Pastores i taverneres
 Són les seves flors de nit
 Tot s'esfulla en la tardor
 Ja era vell el trobador
 I demà quan el sol surti
 Ha de seguir el seu camí
 Arribarà en un altre poble
 I se n'anirà d'allí
 Amb les sabates foradades
 La roba plena de pols
 I a la boca tremolosa
 S'endurà el seu cant ben dolç
 La la la la la la
 La la la la la la
 La la la la la la
 La la la la la la