Barcelona I Jo

A mida que arriben homes
 Es va fent gran la ciutat
 A mida que els peus li creixen
 Se li fa petit el cap
 I a mida que creix oblida
 Inflada de vanitat
 Que sota l'asfalt hi ha la terra
 Dels avantpassats
 A mida que perd la mida
 Es va omplint de presoners
 De robinsons d'estar per casa
 Nàufrags enmig del merder
 Que viuen vides petites
 En petits móns de formigó
 I així estan les coses entre
 Barcelona i jo
 Mil perfums i mil colors
 Mil cares té Barcelona
 La que en Cerdà somià
 La que va esguerrar en Porcioles
 La que devoren les rates
 La que volen els coloms
 La que es remulla a la platja
 La que s'enfila als turons
 La que per Sant Joan es crema
 La que compta per dansar
 La que se'm gira d'esquena
 I la que em dóna la mà
 ♪
 A mida que la camino
 Sota els plecs del seu vestit
 I li repasso les arrugues
 Amb la punteta del dit
 Em xiulen les cantonades
 Aquella vella cançó
 Que només sabem la lluna
 Barcelona i jo
 L'estimo nua i sencera
 Relliscant entre els dos rius
 Amb les seves fantasies
 I les seves cicatrius
 Me l'estimo amb la fal·lera
 D'un caloio enamorat
 Perquè és viva i perquè es queixa
 La meva ciutat
 Mil perfums i mil colors
 Mil cares té Barcelona
 La que en Cerdà somià
 La que va esguerrar en Porcioles
 La que devoren les rates
 I la que volen els coloms
 La que es remulla a la platja
 La que s'enfila als turons
 La que per Sant Joan es crema
 La que compta per dansar
 La que se'm gira d'esquena
 I la que em dóna la mà