Canço de Bressol

Por la mañana rocío
 Al mediodía calor
 Por la tarde los mosquitos
 No quiero ser labrador
 I jo que m'adormia entre els teus braços
 Amb la boca enganxada en el teu pit
 L'amor d'un home ja ens havia unit
 Abans d'aquell matí d'hivern en què vaig néixer
 El record d'aquell temps, el vent no l'arrossega
 Quan estalviaves pa per a donar-me mantega
 Por la mañana rocío
 Al mediodía calor
 Por la tarde los mosquitos
 No quiero ser labrador
 Cançó de bressol que llavors ja em parlava
 Del meu avi que dorm en el fons d'un barranc
 D'un camí ple de pols, d'un cementiri blanc
 I de camps de raïms, de blats i d'oliveres
 D'una verge en un cim, de camins i dreceres
 De tots els teus germans que van matar a la guerra
 Por la mañana rocío
 Al mediodía calor
 Por la tarde los mosquitos
 No quiero ser labrador
 Ets filla del vent sec i d'una eixuta terra
 D'una terra que mai no has pogut oblidar
 Malgrat el llarg camí que et van fer caminar
 Els teus germans de sang, els teus germans de llengua
 I encara vols morir escoltant mallerengues
 Coberta per la pols d'aquella pobra terra
 Por la mañana rocío