Els Vells Amants

Els seus cabells el temps ha tornat blancs.
 Les seves mans, nervioses i arrugades.
 Els seus cabells el temps ha tornat blancs,
 i un xic més trista la seva mirada.
 S'estimen com jo voldria ser estimat,
 (si els costums que segueixo ho permeten).
 S'estimen com jo voldria ser estimat,
 quan la esperança comenci a estar seca.
 I s'agafen les mans,
 els vells amants.
 I recorden, com ahir,
 les flors que van collir.
 I s'agafen les mans
 els vells amants.
 Es miren i ho saben tot,
 no els cal dir res, cap mot.
 On els vells viuen es va aturar el temps,
 amb el retrat que a la pared penja.
 On els vells viuen es va aturar el temps,
 després que es varem casar aquell diumenge.
 La ràdio antiga i el rellotge gran
 i el cobretaula carregat de randes.
 La ràdio antiga i el rellotge gran,
 que encara sona d'hora en hora amb mandra.
 I s'agafen les mans,
 els vells amants.
 I es bressolen cada nit
 com dos infants petits.
 I s'agafen les mans
 els vells amants.
 I es pregunten: Estàs bé?
 Avui no et fa mal res...?
 I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
 embolicada amb paper de plata.
 I per Sant Jordi ell li compra una rosa,
 mai no ha oblidat aquesta data...
 I pels carrers s'han perdut els amants.
 No tenen por, no tenen pressa.
 I pels carrers s'han perdut els amants,
 amb una flor i la seva tendressa...