L'Estaca

L'avi Siset em parlava
 de bon matí al portal
 mentre el sol esperàvem
 i els carros vèiem passar.
 Siset, que no veus l'estaca
 on estem tots lligats?
 Si no podem desfer-nos-en
 mai no podrem caminar!
 Si estirem tots, ella caurà
 i molt de temps no pot durar,
 segur que tomba, tomba, tomba
 ben corcada deu ser ja.
 Si jo l'estiro fort per aquí
 i tu l'estires fort per allà,
 segur que tomba, tomba, tomba,
 i ens podrem alliberar.
 Però, Siset, fa molt temps ja,
 les mans se'm van escorxant,
 i quan la força se me'n va
 ella és més ampla i més gran.
 Ben cert sé que està podrida
 però és que, Siset, pesa tant,
 que a cops la força m'oblida.
 Torna'm a dir el teu cant:
 L'avi Siset ja no diu res,
 mal vent que se l'emportà,
 ell qui sap cap a quin indret
 i jo a sota el portal.
 I mentre passen els nous vailets
 estiro el coll per cantar
 el darrer cant d'en Siset,
 el darrer que em va ensenyar.