La Lluna

Hi ha qui la beu a galet
 I qui pren lluna a cullerades
 Nova, plena, creixent i minvant
 És bona com a sedant
 La lluna fa companyia
 I alleuja els intoxicats
 De filosofia
 No hi ha un amulet millor
 Que un tros de lluna a la butxaca
 Contra tota mena de perills
 Més que una pota de conill
 Serveix un tros de lluna
 S'enduu les penes
 I porta amors i fortuna
 Es pot donar de postre als infants
 I dormiran un son flonjo i suau
 Unes gotes de lluna als ulls dels vells
 Ajuden a esperar la mort en pau
 Posa sota del coixí
 Una fulla tendra de lluna
 I pensaràs el que vols creure
 I miraràs el que vols veure
 Tu mouràs els putxinel·lis
 Tingues a mà un pot amb aire de lluna
 Per quan t'ofeguis
 Als decebuts i als presoners
 Dona'ls la clau de la lluna
 I no voldran cap més tresor
 Que pels condemnats a mort
 I els condemnats a vida
 No hi ha estimulant com la lluna
 Si es pren amb mida