La Tieta

La despertarà el vent
 D'un cop als finestrons
 És tan llarg i ample el llit
 I són freds els llençols
 Amb els ulls mig tancats
 Buscarà una altra mà
 Sense trobar ningú
 Com ahir, com demà
 La seva soledat
 És el fidel amant
 Que coneix el seu cos
 Plec a plec, pam a pam
 Escoltarà el miol
 D'un gat castrat i vell
 Que en els seus genolls dorm
 Els llargs vespres d'hivern
 Hi ha un missal adormit
 Damunt la tauleta
 I un got d'aigua mig buit
 Quan es lleva la tieta
 Hi ha un missal adormit
 Damunt la tauleta
 I un got d'aigua mig buit
 I un mirall esquerdat
 Li dirà: ja et fas gran
 Com ha passat el temps
 Com han volat els anys
 Com somnis de jovent
 Pels carrers s'han perdut
 Com s'arruga la pell
 Com s'ensorren ells ulls
 La portera, al seu pas
 Dibuixarà un somrís
 És l'orgull de qui té algú
 Per escalfar-li el llit
 Cada dia el mateix
 Agafar l'autobús
 Per treballar al despatx
 D'un advocat gandul
 Amb qui en altre temps
 Ella es feia l'estreta
 D'això fa tant de temps
 Ni ho recorda la tieta
 Amb qui en altre temps
 Ella es feia l'estreta
 D'això en fa tant de temps
 Ni ho recorda la tieta
 La que sempre té un plat
 Quan arriba Nadal
 La que no vol ningú
 Si un bon dia pren mal
 La que no té més fills
 Que els fills dels seus germans
 La que diu tot va bé
 La que diu tant se val
 I el Diumenge de Rams
 Comprarà al seu fillol
 Un palmó llarg i blanc
 I un parell de mitjons
 I a l'església tots dos
 Faran com fa el mossèn
 I lloaran Jesús
 Que entra a Jerusalem
 Li darà vint durets
 Per obrir una llibreta
 Cal estalviar els diners
 Com sempre ha fet la tieta
 Li darà vint durets
 Per obrir una llibreta
 Cal estalviar els diners
 I un dia s'ha de morir
 Més o menys com tothom
 Se l'endurà una grip
 Cap al forat profund
 Llavors ja haurà pagat
 El nínxol i el taüt
 Els salms dels capellans
 Les misses de difunts
 I les flors que seguiran
 El seu enterrament
 Són coses que sovint
 Les oblida la gent
 I fan bonic les flors
 Amb negres draps penjant
 I al darrera uns amics
 Descoberts fa un instant
 I una esquela que diu
 Ha mort la senyoreta
 Descansi en pau
 Amén
 I oblidarem la tieta