Malson Per Entregues

Aquell dilluns va alçar-ne neguitós
 I a l'esmorzar va comentar amb la dona
 Haver somniat que l'empaitava un home
 D'aspecte facinerós
 Armat amb un 38
 Caçant-lo a trets per tota la ciutat
 Pels terrats i sota les clavegueres
 Corre que corre i l'home aquell darrera
 Implacable i decidit
 Com un àngel de la mort
 Esfereït i cec, va ensopegar
 Però ans que el botxí rematés la faena
 Ell tragué una arma i amb mitja dotzena
 De trets va deixar-lo estès
 Enmig d'un bassal de sang
 I de darrera un arbre sortí en Pau
 Un company de penúries d'oficina
 Per ensorrar-li un ganivet de cuina
 Al ferit en el clatell
 Com qui descabella un brau
 ♪
 I l'endemà, assegut als peus del llit
 Ell li va dir, plorós, amb mala cara
 Que el maleït malson continuava
 Amb ell al mig del carrer
 Amb una pistola a la mà
 Que encara fumejava pel canó
 La gent cridava, plorava i corria
 Ella volia moure els peus i no podia
 Què és el que estava passant?
 Qui collons era aquell mort?
 En Pau tampoc pogué fugir. Voltats
 De policies, cotxes i sirenes
 Les mans emmanillades a l'esquena
 A cops de puny i empentes
 Se'ls van endur en un furgó
 Després un racó fosc i un llum als ulls
 I uns homes fent preguntes i amenaces
 En relació a un mafiós mort a la plaça
 Per dos fanàtics fidels
 A diabòlics rituals
 ♪
 Va despertar-se xop i tremolant
 La nit següent cap a dos quarts de quatre
 "Demà sens falta anirem al psiquiatre..."
 Ella va dir-se mentre ell
 Li contava sanglotant
 Que el jutge, sense haver-se'ls escoltats
 Els condemnava a divuit anys i un dia
 Es pensava que mai més no tornaria
 A mirar-se en els seus ulls
 Ni a sucar pa en el seu plat
 Per sort, en Pau, camí de la presó
 Utilitzant la coneguda argúcia
 Del tinc pipí i tinc la pixera fluixa
 Va saltar en marxa del tren
 I va fugir en la foscor
 I ell es podria en un calabós fred
 Amb un camell penjat que només reia
 I un transvestit amb barbes que li deia
 "Quan t'hi acostumis veuràs
 Que no s'hi està malament."
 Quan van tornar del metge es va adormir
 Profundament com un nadó al sofà
 I hauria pogut seguir clapant fins l'endemà
 Si no l'hagués despertat
 La seva pobra muller
 Cridant que en Pau havia telefonat
 Que els de la pasma els segueixen les passes
 Que no era un bon amagatall la casa
 Que fondejat en el port
 Esperava un vaixell grec
 Caigué rodó i en recobrar-se tingué
 La sensació que el terra es bellugava
 Va obrir els ulls i es va topar amb una cara
 Molt semblat a Charles Boyer
 Somrient-li a un pam de nas
 Oferint-li una tassa de cafè
 I amb veu de vell llop de la mar li deia
 "Avez-vous bien dormi, madame, monsieur?
 Dans une demie-heure nous
 Arriverons à Marseille
 C'est joli la liberté
 N'est-ce pas, monsieur?
 C'est joli la liberté."
 C'est joli la liberté
 N'est-ce pas, monsieur?
 C'est joli la liberté."