Salam Rashid

T'ho havien dit
 Allà baix a la terra dels teus pares
 T'ho havien dit
 Que Europa era molt gran, per això hi anares
 Des del gran Sud
 On l'ombra de les palmeres és dolça
 I l'aigua dels rius
 Camina de puntetes, cautelosa
 T'ho havien dit
 De nit les passes lentes de les dunes.
 T'ho havien dit
 Que el desert es va fent gran a mesura
 Que els rics del Nord
 Hi trenquen els seus rellotges de sorra
 A contracor
 I tu només tenies ganes de córrer
 Què hi fas, Rashid, perdut a la frontissa
 D'un Nord poruc i un Sud que es desespera?
 T'han estripat l'honor i la camisa
 I un cop aquí no tornaràs enrera
 Pell de color de dàtil o de sutge
 Que sempre està fent cua a Laietana
 No ets innocent sigui qui sigui el jutge
 Ets el pecat, el camell, la fulana
 Dècim trencat, propina d'urinari
 Ets tot allò que el fariseu rebutja
 Trinca la creu i puja al teu calvari.
 Salam Rashid
 ♪
 Ja ni saps quan
 Fa que camines per ciutats llogades
 Arrossegant
 La sensació que a tot arreu sobraves
 Et coneixem
 Ets carn de soterrani i de conquesta
 La falca justa perquè
 No trontolli la taula de la festa
 Bulls al perol
 Somnis del Sud contra la incerta ràbia
 De morir sol
 Volies volar, i Europa és una gàbia
 I vas perdent
 A poc a poc records per les voreres
 Feixugament
 Però et sents viu i esperes com les feres
 El món es mou pels qui com tu caminen
 Més del que volen mà d'obra barata
 Sobrevivents de presons i pallisses
 Que han decidit que els guiïn les sabates
 Demà per tu somriurà la Mona Lisa
 Faràs servir el Louvre de nevera
 Les catedrals alternaran la missa
 Amb l'Alcorà i les danses barbaresques
 Però mentrestant Europa va fent d'esma
 Ha embolicat les porres amb banderes
 I a tu et reserva un jardí del Maresme
 Salam Rashid