Susanna

Susanna té una casa enllà de la ribera
 Us hi porta a sentir l'aigua i les barques, al capvespre
 I la nit amb ella és vostra
 És mig boja i això us tempta
 I ella us dóna te i taronges d'unes terres estrangeres
 I tot just aneu a dir-li que no us queda amor per a ella,
 De seguida us capta l'ona
 Mira el riu i deixa entendre
 Que ella té un amor per sempre
 I voleu fer el camí amb ella
 I sabeu que ella el fa a cegues
 I sabeu que ella es confía, que el seu cos es dóna al vostre per no res.
 ♪
 I Jesús, mariner un dia, quan descalç travessà l'aigua
 Va passar un temps fent de guaita i va veure que el buscaven
 De tants homes uns pocs homes: sols aquells que s'ofegaven
 I va dir: "Des d'ara, els homes
 Mariners seran i amb barques aniran..."
 Però va ofegar-se, ell també, en un capvespre
 Solitari com un home, deixà anar sobre nosaltres el seu clam
 I el camí que ell fa feu vostre
 I voleu seguir-lo a cegues
 Confieu potser per sempre
 L'esperit d'ell mou el vostre com un cos
 ♪
 I llavors Susanna us porta fins al riu amb la mà estesa
 Al vestit, hi duu les roses i els parracs de les trinxeres
 Mentre el sol inunda el fàstic dels monuments de la terra
 I us ensenya a veure coses que no hauríeu sabut veure
 Entremig d'escombraries i entremig de flors enceses
 Com hi ha herois entre les algues, com hi ha infants que amor no tenen
 I Susanna el mirall desa
 I voleu fer el camí amb ella
 I voleu seguir-la a cegues
 Confieu potser per sempre
 L'esperit seu ella ajusta al vostre cos