T'Estim I T'Estimare

Quan no queda res a dir
 Quan ja és fosa la neu
 Quan girem els ulls a Déu
 Pregant
 Pel nostre patir
 Quan els arbres despullats
 Perdudes totes les fulles
 Quan ens punxen com agulles
 Els rostolls dels camps segats
 Quan la brasa es torna cendra
 Quan el gos dorm ajupit
 Quan la vida ja no és tendra
 I ens fa mal
 Dintre del pit
 Quan perquè canti millor
 Treuen els ulls al pinsà
 Quan se'n riuen de l'amor
 Com tu, com tu, com tu
 Que no saps estimar
 Jo, amor
 Encara sent
 Dintre meu anguniós
 Amb la força d'un gran vent
 El sentiment tan hermós
 Que en un dia ja llunyà
 Va néixer com un no res
 Amb la carícia d'un bes
 En una estreta de mà
 T'estim i t'estimaré
 Malgrat aquesta tardor
 Que per tu ara esdevé
 I posseeix nostre amor
 T'estim i t'estimaré
 T'estim
 I t'estimaré
 T'estim, t'estim
 I t'estimaré