Quan caminàvem

Quan caminàvem per la desobediència
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 Quan sobreviure forma part de l'essència
 A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 Quan caminàvem pels carrers de València
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 I amb poemes d'amor bastíem la resistència
 Per camins d'horta sembrada avancem
 Enyorem un temps que no s'ha viscut encara
 Un passat de lluita accelerada
 Assaig d'una esperança que camina fermament
 I transforma aquest present
 El Cabanyal que resisteix
 Hui no tinc cap dubte, hui t'estime encara més
 Hui vull fer l'amor de matinada
 Hui voldria ser un gran deixeble d'Estellés
 Veig murals a les parets
 Saps que no vull glòria ni riqueses
 No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
 Que no vull palaus ni vull princeses
 No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
 Quan caminàvem per la desobediència
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 Quan sobreviure forma part de l'essència
 A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 Quan caminàvem pels carrers de València
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 I amb poemes d'amor bastíem la resistència
 Fins un nou combat
 Quan l'Albufera ens sostenia
 Una vela llatina navegava contra el vent
 Amb la memòria empresonada
 Els punys i les corbelles sobre sendes de paper
 Creix la flor del taronger
 Davant les torres de Serrans
 El nostre amor serà la clau que obri tots els panys
 Dels portals d'una València
 On sona la freqüència del cor de Benimaclet
 Amb Tereses i Bassets
 Saps que no vull glòria ni riqueses
 No vull cartes de promeses enfonsades en el mar
 Que no vull palaus ni vull princeses
 No vull plors, ni vull tristeses, comencem a caminar
 Quan caminàvem per la desobediència
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 Quan sobreviure forma part de l'essència
 A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 Quan caminàvem pels carrers de València
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 I amb poemes d'amor bastíem la resistència
 Fins un nou combat
 ♪
 És difícil oblidar les façanes d'aquell temps
 I els amants que s'estimaven quan la por era el segell
 I el futur d'aquells infants que miraven als estels
 Il·lusions d'un gran present
 Tu i jo som rebels del temps i la distància
 Alumnes de l'amor, amants de la insolència
 Poetes d'esta nit, pintors del nostre llit
 Les coses imposibles d'explicar d'aquesta ciència
 Tu i jo som satèl·lits sense rumb en la galàxia
 D'amors impossibles, som la paradoxa
 Som pretèrits imperfets de la nostra història
 Som aquell record inoblidable en la memòria
 Quan caminàvem per la desobediència
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 Quan sobreviure forma part de l'essència
 A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 Quan caminàvem pels carrers de València
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 I amb poemes d'amor bastíem la resistència
 Fins un nou combat
 Quan caminàvem per la desobediència
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 Quan sobreviure forma part de l'essència
 A la meua terra hi ha una pluja d'estels
 Quan caminàvem pels carrers de València
 Quan tu i jo teníem somnis rebels
 I amb poemes d'amor bastíem la resistència