Anem Tancant les Portes a la Por

És tan senzill com fer que, de l'esperança
 No ens faci mandra sostenir-ne el pes
 És tan senzill com no delegar-la
 Als que no volen que canviï res
 És tan fàcil si es pensa
 Que cal, amb permís o sense
 Atorgar-se veu i vot
 És tan fàcil si un s'emplaça
 Sigui a l'urna o a la plaça
 A dir-ho tot
 Bé sabem que la temença
 És la dura recompensa
 De la represàlia sagnant
 I que aquell que la genera
 De nosaltres sols espera
 Fer-la gran
 No seran mai més obstacle
 L'amenaça i la coacció
 Fermament anem tancant
 Les portes a la por
 Renunciem a acomodar-nos
 A un futur de submissió
 Fermament anem tancant
 Les portes a la por
 ♪
 Com a pertot, tenim enzes i savis
 Però ens determina un interès sincer:
 No allà on gronxava el bressol dels avis
 Sínó la franca voluntat de ser
 En l'adversitat funesta
 S'ha respost amb la gran gesta
 De l'empelt de cultura i de dret
 Si el país tingués, tal com
 Les persones, un cognom
 Fóra aquest
 I ara que aferrem la llança
 Al combat d'emancipar-nos
 Farem cas d'un únic seny:
 Un sol poble i no cap altre
 Estendard i no combatre
 Al seu terreny
 No seran mai més obstacle
 L'amenaça i la coacció
 Fermament anem tancant
 Les portes a la por
 Renunciem a acomodar-nos
 A un futur de submissió
 Fermament anem tancant
 Les portes a la por