Ciutat Tràgica

Res no sembla ser refugi
 Rau en l'ombra que no fugi
 Riu l'espectre que arracona
 Rol de víctima reclosa
 ♪
 Rar el dia que desperto
 Ric de joia i no m'assento
 Rar el dia que desperto
 Ric de joia i no m'assento
 Ras i curt com tot final
 Reu a un lloc tan irreal
 Desperto entre dos marges
 Enfrontant-me com un fill
 A un pare amb la mà alçada crido
 Que lliure busco viure
 A la tràgica ciutat
 On riure no és un dret
 On riure no és un dret
 ♪
 Desperto entre dos marges
 Enfrontant-me com un fill
 A un pare amb la mà alçada crido
 Que lliure busco viure
 A la tràgica ciutat
 On riure no és un dret
 On riure no és un dret
 És una sort d'aquell que arrisca
 ♪
 Ara rai, quan sento fàstic
 Surt la rauxa, no decau
 Ara rai, com tot lloc mòrbid
 Pot ser bo, un bonic cau
 ♪
 Pot ser bo, un bonic cau