Flor groga

Ja sabem com t'agrada aixecar el braç
 I calcular el pol d'on ve el vent
 Ja hem gaudit de l'estil que exhibeixes
 Quan marxes corrents
 Ja hem entès que ets una ànima errant
 Que abandona les cases quan tothom dorm
 Que t'agrada menjar quan hi ha gana
 I dormir si ve son
 Però pensa't-ho bé que després, tard o d'hora
 Sempre arriba el moment
 Quan s'obre com una flor rara el penediment
 I entens, com si totes les bruixes del món
 Coincidissin llegint-te el futur
 Que és cosa de temps que et sorprenguis
 Pensant que ho tenies
 Que jo creia en tu
 Ja sabem que tres mil aventures
 Bateguen rabioses lluny d'aquest racó
 Que els guerrers s'avorreixen
 Si no hi ha una mica d'acció
 Ja hem previst que només moriràs
 Si algú et clava una daga daurada en el cor
 I que on t'enterri una bona gent
 Hi creixerà un roure fort
 I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid
 Que sempre arriba el moment
 Quan s'obre com una flor groga el penediment
 Si ho saps com si totes les bruixes del món
 T'estiguessin llençant un conjur
 Una rima ancestral que et farà
 Recordar que ho tenies
 Que jo creia en tu
 Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts
 Per incloure en el codi penal
 Que es prohibeixi a la gent 'nar pel món
 Buscant res que no pugui anomenar
 Que la por estaria allà però, potser
 Per variar, aprendríem a passar-la junts
 I no et veuria mai més explicant-me
 Que bé estaves quan ho tenies
 Quan jo creia en tu