Un foc que creix

A l'ombria de la serra l'aigua fresca ens dona vida
 I sentim que toquem mare quan la penya grossa ens mira a l'horitzó
 Baixa el sol i ens besa el front
 Mentre em parles en veu baixa la vall ens omple de calma
 I deixem fluir les hores lluny del caos que ens ha fet sentir-nos sols
 Tanque els ulls t'escolte el cor
 I naixen estels diminuts i brillants
 Guies i fars d'un país de pobles blancs
 És el correfoc de la nostra galàxia
 Històries i records que guardem com tresors
 Perquè som d'arrels profundes i hem après a enfortir-les
 Amb les mans, amb el cor com abelles i flors
 Si et cuides em cuides l'equilibri no és esforç
 Estem ací, sobrevivim i si ens mirem als ulls
 Sentim
 Un foc que creix a dins del pit
 Si es fa de nit dona'm la mà
 Mai no cauré al teu costat
 Al teu costat
 I celebrem
 Tot el que som i el que vindrà
 Si es fa de nit dona'm la mà
 Mai no cauré al teu costat
 Al teu costat
 Tornem a córrer pel poble com quan érem xicotets
 Als últims carrers la lloma és l'amagatall secret una altra nit
 Em dones la mà i jo somric
 Hem portat unes guitarres uns llaüts, unes dolçaines
 I les cançons i rebel·lies filles de les valls morisques d'on venim
 Riem i amb un bufit i ens enlairem
 I cantem la granaïna com el tio Palero
 Riberenques, boleros, Al Tall, Orxata i ZOO
 Que si la nostra història l'han prohibit els vencedors
 Perviu en l'emoció que sentim en les cançons
 La nostra sobirania comença amb l'autoestima
 La nostra tradició és desafiar la por
 I vivim i cantem i ens divertim i entenem
 Que sostenint-nos resistim i si ens mirem als ulls
 Sentim
 Un foc que creix
 A dins del pit
 Si es fa de nit
 Dona'm la mà
 Mai no cauré
 Al teu costat
 Al teu costat
 I celebrem
 Tot el que som
 I el que vindrà
 Si es fa de nit
 Dona'm la mà
 Mai no cauré
 Al teu costat
 Al teu costat
 I tornem a capbussar-nos al barranc de l'Encantà
 Amb l'estiu acaronant-nos per la penya Foradà
 I quan l'últim raig mossega el Puig Campana
 El Montgó a les mans i als teus ulls Aitana
 Al mocador brodat ja no hi ha llàgrimes
 Les emocions ja no són subterrànies
 A dalt de la serra hi ha una ermita
 I quan et bese al front el Montcabrer ens mira
 Sentim
 Un foc que creix a dins del pit
 Si es fa de nit dona'm la mà
 Mai no cauré al teu costat
 Al teu costat
 I celebrem
 Tot el que som i el que vindrà
 Si es fa de nit dona'm la mà
 Mai no cauré al teu costat
 Al teu costat