Ciència-ficció

Una empresa japonesa,
 té un prototip de màquina capaç
 d'esborrar-te els records.
 Jo vaig veure-hi la manera
 i vaig escriure per participar
 a les proves pilot.
 M'ha vingut al cap mentre volava
 un diumenge al llit
 ens despertàvem
 mirant-nos els peus,
 comparant-nos els dits
 i se m'ha escapat mitja rialla
 ens he vist amb nens,
 i amb tantes ganes.
 Mai vam sospitar
 que acabaríem així.
 M'han posat en un hotel,
 una suite descomunal
 es veu Tòquio des d'el cel,
 m'ha semblat un bon final.
 Avui he fet una visita prèvia
 i he vist les instal·lacions
 m'han presentat els responsables
 que són la creme de la creme
 tot súper maco, reien molt
 "arigató, arigató"
 i el que m'ha fet de traductor
 m'ha vist un pel acollonit
 i ha dit "hi ha una part positiva"
 Que, pelis discos llibres llocs,
 que donarien molts per tornar a
 viure'ls com el primer dia.
 Però mirant els leds
 i els electrodes
 m'he vist panxa amunt
 un llit amb rodes
 mentre van passant
 les llums d'un passadís
 i he entès que demà
 serà una altra vida
 que viuré feliç,
 una mentida
 però per perdonar-te
 calia arribar aquí.
 Arribaré a l'aeroport,
 no portaré cap record,
 tu no em deixis preguntar
 digues "hola, hem de marxar"
 porta-ho tot al cotxe a punt,
 fes-me cas, tots dos ben lluny.
 Fugir, tornar a començar
 en un poblet,
 que tingui un nom que
 no puguem ni pronunciar.