Jean-Luc

Ens vam retrobar una nit d'estiu en un cicle especial
 De cinema francès a la fresca
 El meu plan era tornar aviat però al final
 Tot es va anar allargant
 I els dos vam decidir sortir de gresca
 Se'ns va fer tard
 Va dir
 No agafis pas el cotxe, si vols et pots quedar
 Que al pis hi tinc quarto exprés per convidats
 I et deixo aquí sobre un cobrellit
 Perquè ara no, però després fot rasca, ja veuràs
 Si tens gana o vols aigua, tu mateix
 Pots fer, pots fer com si fossis a casa
 La manera com va dir bona nit i va picar l'ullet
 Era fàcilment mal interpretable
 Vaig augurar una nit per la posteritat
 Fer un cim, fer un 8.000
 Fer quelcom difícilment igualable
 Però allà no passava res
 Només aquell silenci
 Trencat pel meu somier
 Potser no era el seu tipus
 Millor que no fes res
 I en una paret al fons
 Imprès en blanc i negre
 Hi havia un pòster d'en Godard
 Potser ell podria dir-me
 Per què em ballava el cap
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Vull entendre-ho però no puc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Vull entendre-ho però no puc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ell va dir que en casos com aquests
 No es tracta de ser més guapo o de ser més lleig
 Sinó d'estar convençut de fer-ho
 Jo vaig dir-li: ja, però si ara hi vaig i ella no vol
 Després què?
 Després tot això acaba siguent un rollo patatero
 Em va convidar a fumar
 I en un plano-seqüència una frase magistral
 Una dona és una dona
 No et preocupis, tant se val
 L'endemà vam esmorzar
 Ni tan sols vaig mirar-la i a l'hora de marxar
 Ella em va fer un petó
 Que encara no sé interpretar
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Vull entendre-ho però no puc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Vull entendre-ho però no puc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc
 Ai Jean-Luc, ai Jean-Luc