Un Dia Com un Altre

El pensament m'atrapa.
 I com si fos una pel·lícula de guió molt amateur,
 Noto al pit una punxada, la suor regalimant pel front,
 Creuant la galta.
 Fent un bot, m'aixeco.
 I ara d'una revolada soc al cap de l'autobús,
 Sacsejant la conductora,
 Amb la gent pensant que vaig begut,
 Li dic aturi's.
 I això que avui semblava tot normal,
 Era un matí calcat,
 Era un dia com un altre.
 I això que avui semblava tot normal,
 Era un matí calcat,
 Era un dia com un altre.
 Com un boig,
 Passeig avall,
 Corrent me'n torno,
 I amb els ulls clavats a terra
 Ara esquivo vianants,
 Ensopego amb la vorera,
 M'he fotut una hòstia amb un fanal
 Que ni t'explico.
 De l'esforç,
 M'ofego.
 I les cames em fan figa
 I no puc vocalitzar.
 He pujat per les escales.
 Ara deixa'm un segon,
 Si us plau.
 Potser em desmaio.
 I això que avui semblava tot normal,
 Era un matí calcat,
 Era un dia com un altre.
 I això que avui semblava tot normal,
 Era un matí calcat,
 Era un dia com un altre.
 El pensament em deia:
 Qui seria? Què faria de no haver-te conegut?
 Quina gran merda de vida no poder creuar les nits amb tu,
 Ni encendre els dies.