Poema Dels Oprimits

En aquest país ocult
 Amb les ombres vaig jugant
 Intentant ser jo mateix
 Pintant un endemà
 Tot allò que no puc ser
 Raja sempre del meu cant
 L'alba és ben a prop
 La sento, em va envoltant
 ♪
 La història ja se sap
 No tothom l'explica igual
 És difícil d'empassar
 La veritat del del costat
 Ara a prop dels oprimits
 Un poema vull cantar
 Tota l'amargor
 Que volen amagar
 I canto als llits buits
 A la mare, al seu patir
 A tot el temps fugaç
 De que ens van desposseint
 Al ferro, al seu crit
 Al pare atemorit
 A tothom que ho patim
 ♪
 Escoltem des de petits
 Tot allò que hem destimar
 Tot allò que hem de ser
 A la força imposat
 Ara, prop dels oprimits
 Cantaré una cançó
 Coberta tenen ja
 Tota l'amargor
 A la soledat
 Als íntims i als amics
 A cada instant del viure
 Que de les mans, ha fugit
 Als qui van ser ahir
 Als qui son ara aquí
 Als que encara han de venir
 Estimada vull sentir
 Que aviat tot canviarà
 Que també seràs amb mi
 El dia de demà
 I que els que vindran després
 Ja mai més no cantaran
 Aquest cant dels oprimits
 I tampoc no ploraran
 Digam per favor
 Ara amiga ja
 Allò que vull escoltar
 Estimada, amor
 En els accidents
 Les adversitats
 A els que per nosaltres fins la vida han donat
 Als que de camí
 Mai no han arribat
 Als que lluitem
 I al vent de llibertat
 Llibertat
 Llibertat